El passat 8 de setembre la premsa belga i francesa informà del desmantellament d'una xarxa formada, com a mínim, per desset persones d'ideologia neonazi. Tant el cap com la majoria dels membres d'aquest grup feien part de les forces armades belgues i, segons la policia, tenien la intenció de posar en pràctica els seus projectes terroristes. A més, tenien contactes amb un grup d'extrema dreta d'Holanda, De Nationale Alliantie.
Resulta mal d'entendre la persistència i l'atractiu que exerceixen sobre algunes minories les idees nazis. Precisament, no fa gaire s'ha publicat en francès un llibre que intenta explicar el funcionament de règim nazi a Alemanya. Es tracta de Comment Hitler a acheté les allemands. Le IIIe Reich, une dictature au service du peuple, de l'historiador alemany Götz Aly, un dels màxims especialistes en l'estudi de l'holocaust jueu. Aquest historiador intenta analitzar com és possible que els alemanys hagin ignorat, tolerat o bé perpetrat, segons els casos, horribles crims de masses sota el III Reich.
La idea central de Götz Aly és que l'aparell d'estat nazi s'esforçava, cada dia, per aconseguir l'aprovació, o com a mínim, la indiferència, de la majoria de la població. S'ha de recordar que quan Hitler aconsegueix el poder, el 1933, mitjançant una política de rearmament i de construcció de grans obres públiques, va reduint l'atur fins que aquest desapareix.
En aquest sentit semblen interessants les dades que aporta l'exiliat alemany pacifista Heinz Kraschutzki. Aquest, en les seves memòries, recentment publicades per Miquel Font editor, explica que la primavera de 1938 va fer un viatge de Palma a Màlaga en un mercant alemany. En aquest vaixell també hi viatjaven una trentena de joves alemanys que feien part del destacament de la Legió Còndor amb base a Mallorca i que es dedicava a bombardejar sistemàticament les costes catalanes, valencianes i murcianes en poder de la República Espanyola. Els joves aviadors li varen contar «com era de meravellós viure ara a Alemanya, tots els germans estaven units, cap discussió més, un poble de germans». Un dels militars fins i tot li va assegurar que ja feia molt de temps que ja no hi havia cap camp de concentració. Només un grumet, de família molt humil, considerava que res no havia millorat.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el govern de Berlín es va preocupar molt perquè no es degradessin les condicions de vida de la població alemanya. Així varen esser els sectors acomodats els que pagaren l'essencial dels imposts destinats a sufragar la guerra. Els obrers i la major part dels empleats i els funcionaris no pagaren ni un sou en concepte d'impost de guerra. Això fou possible perquè el règim nazi va imposar unes despeses d'ocupació cada vegada més exagerades a les poblacions dels països que havia ocupat. A més, va espoliar completament els jueus que caigueren en les seves mans. Segons Götz Aly, per aquest mitjà es podia finançar fins al deu per cent del darrer pressupost alemany d'abans de la guerra.
La conclusió és que «una política de corrupció social permanent constituïa el ciment de la cohesió interna de l'estat popular hitlerià». Malauradament, aquest tipus de polítiques no semblen exclusius dels règims totalitaris.