Ara fa tres dies que quan surt d'Inca, a les 7:15 del matí, em trobo els cotxes aturats en direcció a Palma, ja al tram entre Consell i Santa Maria. I dic textualment aturats. Supòs que això deu ser indicador de qualque cosa (el nombre de cotxes?; els quilòmetres de cua? les tones d'asfalt incrementades? la meva immensa frustració?), si més no és el que m'ha impulsat a escriure aquestes línies, en un intent de transformar els meus nervis en pensaments congruents. Quan vaig començar a treballar a Ciutat, ara fa onze anys, acabaven d'inaugurar el tros d'autopista entre Consell i Marratxí.
Només a temporades m'he pogut permetre el luxe de baixar a Ciutat en transport públic (tren+bus emt), perquè la meva feina requereix de desplaçaments addicionals, i això sumat a la inversió de temps necessari per anar i venir, podria suposar-me en aquests moments un augment de la durada de la jornada laboral d'aproximadament un 50 per cent. Pur pragmatisme.
L'altre dia em vaig poder anar pel desviament de Sa Cabaneta, avui m'ha tocat anar per Santa Maria. En aquestes hores del matí, el poble era un reguer de cotxes, i la carretera cap a Bunyola, que en els meus temps d'universitari servia per anar tranquils i escurçar temps, ara és transitadíssima. Un altre indicador: quan un puja la costa entre Santa Maria i Pòrtol, pot gaudir des d'allà, a la baixada, d'una vista de Palma en tota la seva extensió. Els vespres, al principi, els milers i milers de llumets semblaven simpàtics, pareixia una postal; ara, els llumets arriben fins al mateix poble, la urbs ja no és allà, és aquí.
Els matins es pot veure clara la silueta de la incineradora i les seves ximeneies, d'aquest gran merder de tots nosaltres, que va ampliant la seva superfície any rera any, a pesar del parc de tecnologies ambientals i dels discursos verds que ara ho impregnen tot. Ah!, també es veuen passar molts avions, cada vegada més, fins i tot per als infants ha perdut la gràcia aixecar el cap i saludar-los, ha esdevingut més habitual veure un avió que no un moscard.
Acaba la baixada de la costa... Festival park devora un torrent sense aigua, se l'hauran beguda els milers de xalets de darrera els pins i els xipresos, als dos costats de l'autopista? Ara Palma queda al front, coronada des de ben prest, a pesar dels esforços diaris dels corrents d'aire marítims de què gaudeix la badia, d'un nigul, a dies gris, a dies negre, que és el que respiram quotidianament els que vivim o treballam a la ciutat.
Al principi, a aquest foraviler li costava, ja fa onze anys, respirar l'aire de les Avingudes. De veres que m'hi va costar molt, acostumar-m'hi, el nigulet de contaminació de llavors ara ja és un nigulot, però supòs que jo també dec estar immunitzat, ja no em molesta, però el cert és que m'ho estic empassant. Jo i tots vosaltres.
Darrer indicador: obertura oficial del curs universitari: gran presència empresarial, hotelers honoris causa exportadors transatlàntics de balearització i altres precursors del desenvolupament \132 insostenible beneeixen de bell nou el centre de producció del coneixement de l'illa. Ara és fàcil arribar a la UIB, amb aquesta carretera tan ampla. Llàstima que ni els joves ni la societat no hi vegin la utilitat. Disculpin les molèsties, treballam per millorar la seva qualitat de vida.
David Abril Hervàs. Inca.