Dos són els motius principals que argumenten els seus opositors des de la reflexió nacionalista:
a) Existeix el tercer espai nacionalista, l'única opció real al bipartidisme, que és de naturalesa interclassista, i que la proposta de Bloc trenca irreversiblement.
b) L'aliança amb els «comunistes» fa perdre una borsa substancial de vots, especialment a la part forana de Mallorca.
La primera argumentació se sosté a partir d'una hipòtesi que es dóna per suposat que és vertadera, però que ni és tan simple ni tan certa. Ni a Euskadi ni a Catalunya existeix una sola força política nacionalista. A més de les diferències sobre la forma d'abordar la qüestió nacional, hi ha prou diferències entre les polítiques econòmiques i socials. A Galícia sí que hi ha una sola força nacionalista que es defineix clarament com d'esquerres i a la vegada és un ventall plural de diversos components i forces polítiques. A Canàries passa el mateix però en un sentit contrari, ja que l'hegemonia la porten les forces nacionalistes més conservadores. A Aragó el PAR governa ara amb el PSOE i ens recorda UM, amb la seva política oportunista d'aliances, mentre que la Xunta Aragonesista té un tarannà esquerrà i està a l'oposició. Al País Valencià l'enfrontament radical entre el regionalisme d'extrema dreta i el nacionalisme d'esquerres faria riure als que sentissin parlar de voler crear un tercer espai interclassista nacionalista.
Als nostres voltants més propers no és demostrable la suposada realitat i unitat del tercer espai nacionalista. Tampoc a Mallorca, on Unió Mallorquina a part del sindicat d'interessos en què s'ha convertit el seu partit, està adscrita a la Internacional Liberal, la dreta econòmica més ortodoxa del Parlament Europeu. El PSM té una trajectòria d'esquerres i nacionalista, prou diferenciada del que és Unió Mallorquina.
Què aporta de nou la proposta de Bloc aprovada al darrer Congrés del PSM? Al meu parer el que aporta és la necessitat de situar el nacionalisme polític de Mallorca davant els nous reptes, amb un reflexió de fons, no oportunista, obrint el projecte cap a les forces polítiques d'esquerres i progressistes, cap a la societat civil, arriscant-se a cercar noves formes de construir un subjecte polític unitari nacionalista, que ni està totalment definit ni té programat el seu desenvolupament, però sí conté una aposta per un contingut d'esquerres, transformador i sobiranista. De moment, l'únic pas concret que es dóna és crear una coalició d'esquerres i nacionalista a les properes eleccions. A més d'intentar aconseguir un bon resultat electoral, es pretén crear un espai d'acció comuna, a la vegada que punt de referència per a aquella ciutadania que veu amb simpatia l'objectiu estratègic del projecte, sense que entri en contradicció amb l'eficàcia del vot a curt termini, per derrotar el Partit Popular.
És possible un nacionalisme compatible amb les polítiques que han permès la desfeta actual del territori? És possible tenir un mateix projecte de nacionalisme amb els que han permès una política educativa que atempta contra la normalització del català? És factible un mateix projecte polític nacionalista amb aquells que consideren les institucions com un solar privat per fer un projecte de «país» a base de crear xarxes d'influències, favors i cacics locals? Per què en lloc de contestar amb claredat aquests interrogants, sobre la virtualitat o no del «tercer espai nacionalista», torna a sortir l'espantall «comunista» com la gran errada dels dirigents impulsors del Bloc?
Als trenta-un anys de la mort del dictador, pensar que els comunistes poden fer malbé una llista electoral pel sol fet de ser-ho, ens podria portar a l'analogia que ni els maçons, ni els gitanos, ni els homosexuals tampoc hi podrien estar, ja que la propaganda dels quaranta anys de dictadura ens considerava dimonis a tots per igual.
Les propostes de la coalició Esquerra Unida-Els Verds a Mallorca varen tenir els seus vots al Parlament, Consell, Palma i municipis de la Part Forana. No són majoritaris, però tampoc són menyspreables. Els homes i dones d'Esquerra Unida i dels Verds no tan sols estan a les institucions, es troben també als sindicats, ONGs, associacions de veïns, associacions de pares i mares, entitats culturals, plataformes cíviques. Estam a la realitat social i no depenem de cap bombolla artificial ni electoral per respirar. Els nostres objectius partidaris no entren en contradicció amb una ampla política d'aliances. Vàrem donar suport a la coalició de Progressistes a les generals de 2004. No tenim cap obstacle per reeditar-la a les municipals i autonòmiques del 2007. Però la proposta de Bloc que proposa el PSM va més enllà de reeditar una coalició. A Esquerra Unida també ens emplaça a donar-hi una resposta.
Josep Valero, membre de la Presidència d'Esquerra Unida de Mallorca