Que els ciutadans, a través d'entitats diverses, puguin expressar les seves opinions, forma part del joc democràtic. Així que ens sembla molt bé que darrerament s'hagin muntat o es muntin actes diversos per a la protecció del territori o per a la protecció de la nostra llengua i cultura. Més si consideram que hi ha una llei de rang superior, l'Estatut d'Autonomia, una llei orgànica, no ho oblidem, que declara el català com a llengua pròpia de Mallorca. La mateixa Constitució estableix que el català i les altres llengües estatals minoritàries han de ser objecte de protecció. Però tot això i d'altres consideracions que podríem fer, sembla que no arriba a arrelar a la nostra comunitat. Perquè s'esdevenen coses estranyes que, malauradament, poden ser molt significatives. Volem aportar un fet que ha passat els darrers dies, potser una mica anecdòtic però molt il·lustratiu. Fa una mesada l'únic anunci del diari Balears en castellà era del Govern de les Illes Balears. Quin sentit té fer un anunci en castellà a un diari escrit íntegrament en català? Aquest és l'amor que es té a la nostra llengua? Aquesta és la voluntat de normalització lingüística del Govern? Ni les aparences es guarden, ni un no res del més elemental maquiavel·lisme s'esforcen a fer... Pensam, per tant, que està molt bé que hi hagi mobilitzacions a favor de la llengua i cultura pròpies de Mallorca, i també a favor de la protecció del territori. En tot cas, està molt bé que els ciutadans expressin les seves opinions. D'acord, es fa, forma part del joc democràtic. Sí, però, i la protecció del nostre patrimoni? Qui la sol·licita? Qui fa una reivindicació clara, que tengui un cert ressò mediàtic, de la preservació dels conjunts històrics? Recordem de bell nou que un pàrquing mastodòntic amb una nova urbanització al damunt s'estan acabant de construir en aquests moments a sa Ferreria, cosa que ha implicat esbucar gratuïtament tot un barri d'origen medieval. Deim gratuïtament perquè sa Ferreria, tot i ser el barri xinès, s'hauria pogut rehabilitar, tal i com es féu amb el Puig de Sant Pere. Recordem que aquest barri mariner es pogué sostreure reeixidament d'un estat de degradació absolut, perquè les seves cases estalonades eren tan ruïnoses com la degradació social associada a la delinqüència del lloc. Però tot i l'èxit d'aquesta rehabilitació, no sabem per què, no interessà rehabilitar sa Ferreria, i tampoc no ha tengut la mateixa sort que «Es Puig» el conjunt històric format pel carrer de sa Gerreria i una part d'en Bauló. Sa Gerreria, un carrer on, segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, ja hi havia tallers de terrissers a l'època islàmica, esbucada fa uns mesos, com si fos un no res... El carrer de l'Hostal d'en Bauló, un dels més bells del centre històric, talment una escenografia napolitana des de la plaça de la Farina, malmenat i mig ensorrat... I llavors diuen els nostres polítics que volen desestacionalitzar el turisme; no veuen que els conjunts històrics són un estímul per al turisme de qualitat? Idò no, per si no bastassin les malifetes al centre històric, avui mateix ens diuen els veïnats que l'Ajuntament de Ciutat pretén esbucar les cases de Can Dalmau (petit conjunt històric situat a l'esquerra de la carretera d'Establiments, acabat de passar el cinturó de ronda). Amb aquests desgavells al nostre territori, sembla que hi ha entitats i associacions idònies per reivindicar la protecció del patrimoni, i sembla que no ho fan a bastament. Des d'aquí el que proposam, el que desitjam, és que aquestes associacions surtin amb ganes, amb força, amb energies, d'aquest estat letàrgic, que abandonin la seva fascinació per les fineses excelses lligades a les classes privilegiades del passat o per l'erudició. Els palaus formen part del nostre patrimoni, d'acord, però tant o més en formen part els conjunts històrics, els traçats dels carrers que els vertebren i en són l'escenari. Els carrers els han trepitjat, els trepitgen, totes les classes socials. No són berbes, que canviar el traçat del carrer de sa Gerreria i part d'en Bauló és un gran atemptat contra el nostre patrimoni. És anar en contra de les recomanacions de la UNESCO i del Consell d'Europa sobre la preservació dels conjunts històrics, és anar en contra de l'esperit de les lleis de protecció del patrimoni estatals i autonòmiques (si més no). Hem de pensar que un conjunt com sa Gerreria-en Bauló és una peça de la ciutat gòtica més gran que molts de palaus, castells o esglésies. El casal mateix de Can Serra, el palau gòtic privat més fascinant i ben conservat de tot Mallorca (que a nosaltres també ens agraden una mica les fineses excelses i per res del món no voldríem que s'ensorràs), queda totalment empobrit, malmenat, sense el seu entorn històric, l'entorn-peça de la ciutat que li és propi: els carrers de sa Gerreria i en Bauló. I allà el tendrem, com un ferrer sense carbó, entremig d'un nou carrer ample i adotzenat com tants d'altres, si res no ho evita. Perquè materialment, encara es podria recuperar el traçat tradicional de sa Gerreria i d'en Bauló, encara podríem recuperar les seves parcel·les i tipologies constructives, avui encara hi seríem a temps. Hi haurà qualcú que almanco ho demani? Ja és ben hora que alguna entitat idònia reivindiqui la protecció del nostre patrimoni, davant de tanta destrucció. O que no sigui tan especialment idònia, alguna cosa ha fet ja l'Obra Cultural Balear per aquest cantó, bé que ens n'alegram. En tot cas, desitjam una reivindicació que transcendeixi reiteradament, clarament, al carrer i als medis de comunicació.
Àngel Francesc Gené i Ramis, llicenciat en Història de l'Art.