Dignificar la professió de mestre

|

Mal anam si per reduir despesa pública hem de retallar en Educació. D'acord que en aquest temps tan difícil és un mèrit que les úniques places públiques que s'ofertin siguin a l'ensenyament, però passar d'oferir-ne 800 a només 150 és quasi un despropòsit si es té en compte la realitat dels centres educatius.

L'ensenyament no només és inversió en infraestructures físiques. Els centres necessiten com més docents millor per fer front a la diversitat educativa dels alumnes. Unes diversitats cada cop més creixents i que inclouen des la interacció amb noves tecnologies fins a la projecció de pautes d'anàlisi.

Els joves d'avui dia no són els de fa deu anys, i si es vol arribar a alguna banda s'ha acabar per exemple amb les ràtios excessives per aula. I això necessita més professionals disposats a formar persones i ciutadans.

Un professor amb massa càrrega lectiva és com un carro sense mul. Sí, l'estrès és el pitjor enemic per a aquell que vol transmetre alguna cosa, i ja no diguem per al que pretén que qui l'escolta aprengui. Un mestre no és només un buròcrata que repeteix lliçons o omple informes, té a les seves mans la peça clau d'una societat: la formació dels seus joves.

Una plaça de funcionari dóna l'estabilitat necessària per dedicar-se a una feina que durant els darrers temps ha perdut bona part del reconeixement que ostentava. Dignificar la professió de docent i invertir en el sistema educatiu dotant-lo d'encara més estabilitat és una tasca sempre necessària. Si la crisi repercuteix en l'ensenyament el futur està perdut.

+ VIST