La lliçó del gran incendi

L'incendi que ha devastat una part de la serra de Tramuntana hauria de fer veure a les autoritats i la ciutadania que la millor manera de prevenir sinistres semblants és mantenint els camps i els boscos nets. I ara és el moment, ja sia per la sensibilitat social que provoquen aquests paratges calcinats com, també, perquè al Govern hi ha dues persones que saben del que tractam: Antonio Gómez, que és agent forestal de formació, i Biel Company, empresari del sector primari.

Tant el vicepresident com el conseller d'Agricultura haurien de prendre mesures que són al seu abast. Una d'elles és el foment de convenis amb empreses i propietaris per a la neteja sistemàtica de les garrigues. És una contradicció que un indret com les Balears, que viu del seu medi ambient, no disposi de pressuposts per sostenir un camp en condicions; el pi, el matoll o el càrritx no haurien de devorar els olivars i alzinars centenaris de la serra. Aquesta paradoxa creix quan les llistes de l'atur s'aproximen a les cent mil persones, en el ben segur que una part d'elles podrien estar interessades a fer les garrigues i les marjades netes.

La previsible condemna a la persona imprudent que provocà el foc assenyala un punt de deixadesa que no és únicament seu. El gran incendi ha donat una lliçó severa, i seria prudent aprendrer-la.