En aquestes festes de Sant Antoni i Sant Sebastià hi ha una gran diferència entre el sentiment, tradició i foment de la cultura que es viu a la part forana i a la ciutat de Palma (centre ciutat).
L’horabaixa de la revetla vaig passejar pel nucli de la ciutat i em va parèixer una celebració poc compromesa i que justament promociona aquella línia de cultura on la festivitat prima per damunt de la tradició, el compromís i l’essència de qualsevol festa.
Evidentment hi ha d’haver música i renou (tant de bo poguéssim opinar la gent del carrer, quina és aquella graella musical que ens fa més ganes i que ens agrada, fer-ho mitjançant referèndums, però això és un altre debat).
Tal vegada la massificació que es viu a ciutat en aquestes dates, podria repartir-se si es provés de descentralitzar tant la festa i pensar que Palma, és una ciutat amb molts de barris diversos i heterogenis.
Un dels col·lectius principals que participa en aquesta festa ‘popular’ és ‘Orgull Llonguet’. Des del primer moment que vaig conèixer el nom d’aquesta entitat, vaig demanar-me: Orgull Llonguet? Patriotisme palmesà? No considero que avui en dia amb la societat dividida i enfrontada com volen que estiguem els partits polítics majoritaris, aquest nom ajudi gaire a la inclusió i cohesió. M’equivoco?