Ha acabat una setmana en què tots els pertanyents a l’Espanya profunda han reviscut el franquisme, han reviscut els rojos, han tornat a veure comunistes davall de les pedres, aquells que havien de ser exterminats, aquells acusats de ser exterminadors, i ara aquells que acabarien amb les nostres propietats. Algú ha pogut viure i veure amb el cap clar i no el de franquista, les accions del vicepresident del Govern, abans de veure que s’havia comprat una bona propietat? Aquests pensadors tan intel·ligents no han comprès encara que si aquest home comunista es compra una bona propietat és perquè pensa que avui no existeix cap partit que vulgui acabar amb els propietaris. Ningú no ha vist que representa l’únic partit que vol acabar totalment amb la corrupció? O és aquest el motiu per voler exterminar-lo? Crec que puc parlar del tema, perquè encara no he votat mai aquest partit, encara que pensi que podria votar-lo. De totes maneres, estic observant què passa al seu voltant i en els llocs on apareix com a competidor o com a adversari. He pogut comprovar que, avui que tothom té el cul ben aferrat a la cadira del poder, ell no ha tengut cap problema a l’hora d’abandonar la quarta cadira que té més poder a l’Estat espanyol. A les eleccions madrilenyes comprovarem la por i el menyspreu als comunistes.
A l’article anterior vaig llegir que un dels comentaristes s’estranyava que em consideràs català, i a aquest tema, hi dedicaré qualque paràgraf a aquest i a propers articles. En primer lloc he de dir que vaig néixer a la postguerra civil, no vaig dir ni conèixer cap paraula castellana fins que vaig anar a escola, era la dècada dels 40, i a partir d’aquell temps vaig anar a escola sempre fins als vuit o nou anys i va començar el procés d’adoctrinament franquista en què em varen fer espanyol, fins que ja, de major, me n’he adonat i he pogut saber que m’havien estafat. La història dels meus ancestres no era espanyola, sinó que era catalana. M’he posat a cercar llibres per recordar com havia arribat a aquesta convicció i el primer que he fet ha estat llegir llibres dels que discuteixen que la nostra llengua sigui la catalana i que siguem catalans, i m’he fixat que un dels no-arguments que esgrimeixen és que el fet de la repoblació catalana és fals, i que és una de les mentides que ens han inculcat els catalanistes. I he pensat que l’article el dedicaria a desmuntar aquest fals argument contrari, ja que la repoblació és bàsica en el fet que siguem catalans, si no renunciam a l’origen dels nostres avantpassats, si no som traïdors als nostres ancestres. Per això utilitzaré un libre que s’hauria d’estudiar a les nostres escoles com és el de Guillem Ramis i Moneny, Estimem la nostra llengua, de l’Editorial Moll.
En el capítol començam a parlar dels llinatges mallorquins, els llinatges dels nostres avantpassats que ens han transmès i que són ben catalans. Avui vos en transcriuré uns quants i vos n’aniré posant fins que acabi amb la investigació que va fer en Guillem Ramis Moneny. Aquí els teniu: Albons (municipi del Baix Empordà a la província de Girona), Begur (municipi a la costa Brava de Girona), Bisbal (localitat catalana del Baix Panadès de Girona), (Colomers, localitat del Baix Empordà a Girona), (Cruïlles, municipi del Baix Empordà, a Girona), (Serra, municipi de València, a la comarca del Camp del Túria), Torrent (municipi de València a la comarca de l’Horta de València). Amb la castellanització que pateixen els valencians no han estat capaços de traduir Serra a Sierra, però sí ho han fet amb Torrent, que intenten rebatiar-lo com a Torrente.
Doncs en Balmany diu que em crec català i que no sempre es pot ser el que un es creu. I jo li dic que no em crec res. Som. Ho entens? Som català. Em varen fer creure a mi i a tota la meva generació i futures que era espanyol. I el resultat és evident i és la prova de qui és que ha fet l’adoctrinament.