El PSIB i els seus dirigents a les institucions han intentat mantenir una espècie d'equilibri impossible. Una mena d'equidistància entre els que volen imposar de manera violenta la llengua castellana i les víctimes de la discriminació diària que pateixen les persones que volen optar per usar la llengua pròpia de les Illes Balears, la llengua catalana.
Davant altres tipus de discriminacions, no sabem si han estat sincers, però sí que han estat rotunds en rebutjar-les: la discriminació secular que pateixen les dones, els col·lectius LGTBI...
Però davant la desigualtat entre llengües, han mirat cap a un altre costat. No només això. Durant la passada legislatura varen aconseguir que els seus socis de govern també ho fessin. I varen intentar ofegar les veus que ja aleshores s'alçaven contra la injustícia.
Il·lusos, s'autoenganyaven i pensaven que podrien allargar aquesta mena de llimb durant molt més temps.
Primer varen intentar ofegar els mitjans de comunicació en català. Després varen intentar tapar els greus casos de discriminació que han patit molts usuaris dels serveis públics de la Sanitat i quan la qüestió, finalment va rebentar, varen intentar una operació lampedusiana de simular que canviaven coses, per intentar mantenir l'statu quo... I ara, finalment, amb l'obscura operació per reduir les hores d'ensenyament en català i imposar el castellà («Para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado»), finalment, els ha caigut la careta.
Si encara quedava gent que no volia veure, o que no volia creure, que la direcció del PSOE estava arrossegant el PSIB a trair la gent que amb la seva mobilització gairebé diària entre finals de 2011 i 2015 els havia duit al capdamunt de totes les institucions de les Balears, ara ja és impossible negar l'evidència.
És a punt de fer deu anys de l'inici de la Revolta dels Enllaçats i vuit de la gran manifestació de la marea verda. I ha arribat l'hora de tornar a preparar mobilitzacions.
A les camisetes verdes! A les camisetes verdes! Pel triomf de la dignitat!