En una ressenya publicada fa unes setmanes extreia una frase de l'escriptora sud-coreana Han-Kang, Premi Nobel de Literatura 2024: «Per què el món és tan violent i dolorós? I, alhora, com pot ser tan bell?». I ben pensat deu ser per això que seguesc manifestant-me públicament de paraula o en accions al carrer contra aquest món tan violent i dolorós, perquè alhora se'ns mostra tan bell.
Moltes qüestions complicades i difícils, ja tractades i guanyades en benefici de les persones i del món, que pensàvem superades, tornen a emergir guanyadores i amenaçadores. Sols pensar en la degradació mundial dels drets humans, la devaluació democràtica, l'empitjorament de la qualitat de vida i conservació dels ecosistemes i hàbitats, el canvi climàtic... Per la brevetat a que obliga l'article, només en posaré un exemple en un tema que altres vegades he tractat aquí, la dels pesticides.
El passat 7 d'agost, VilaWeb es feia ressò de la següent notícia: «El Consell Constitucional francès ha censurat l’article més polèmic de la llei Duplomb, que pretenia de reintroduir l’insecticida acetamiprid malgrat estar prohibit per motius de salut i d’impacte ecològic. La decisió conclou que la mesura vulnera la Carta del Medi Ambient, incorporada a la constitució francesa, per manca de regulació. La sentència representa una victòria important per als moviments ecologistes, l’esquerra parlamentària i la ciutadania mobilitzada».
Aquest insecticida estarà prohibit a tot Europa, si abans no ho modifiquen per interessos particulars, a partir del 2033. Altres aspectes també rellevants contra les persones i el medi ambient, no són qüestionats per aquest dictamen constitucional i per tant Emmanuel Macron, president francès, la promulgarà aviat aquesta llei Duplomb, si és que ja no ho ha fet.
Si ho recordau, per devers maig d'enguany mateix, agricultors de sa Pobla exigien poder seguir usant, i abusant, de certs insecticides sotmesos a regulacions i tractaments fitosanitàries i per tant de salut pública estrictes. No ens ha d'estranyar que part d'aquest sector, empresarial agrícola, que cerquen tan sols el benefici propi, sigui un dels que alimenten el vot electoral de la dreta i la ultradreta europea, del PP i Vox aquí. No debades, i perdonau que potser surti del tema, és conseller d'agricultura de l'actual govern del PP, Joan Simonet, antic gerent de l'organització empresarial agrícola ASAJA (Asociación Agraria de Jovenes Agricultores). Conselleria a la que tot d'una varen llevar-li el nom i cognom de medi ambient. Ara ja sabem perquè: mesures, per exemple, com la Llei per l’obtenció de sòl en realitat signifiquen la destrucció definitiva del sòl rústic.
A l'altra banda, però, la que fa el món més bell, Eléonore Pattery, estudiant de màster sobre qualitat i seguretat mediambiental, de 23 anys, que va presentar la petició popular contra la llei Duplomb, de la que parlam més amunt i on literalment al text de la demanda hi diu: «La llei Duplomb és una aberració científica, ètica, mediambiental i sanitària... representa un atac frontal contra la salut pública, la biodiversitat, la coherència de les polítiques climàtiques, la seguretat alimentària i el sentit comú… Som el que menjam, i vostès ens fan menjar què? Verí».