La literatura, la bona literatura que toca el moll de l’os, no és un mer passatemps o entreteniment. És un objecte delicat i inestable, però carregat de potencialitats revolucionàries. Al llarg de la història, censors i tirans de tot pelatge ho han entès molt bé. La paraula literària, que per definició no entén de fronteres, pot subvertir ordres —socials, morals o polítics— i lluitar contra les cadenes —reals o mentals— que assetgen els éssers humans.
La meva intenció, amb aquest article, es troba lluny de voler pontificar sobre la literatura. Només vull oferir algunes reflexions sobre les magnífiques —i necessàries— paraules d'Hélène Cixous durant la recepció del Premi Formentor de les Lletres 2025. L'escriptora, dramaturga i filòsofa francesa assegurà en el seu discurs que «la literatura lluita. Lluita contra la guerra. Lluita contra la mort. Contra la meva mort. Lluita contra si mateixa».
«[La literatura] Sempre ha lluitat amb mi, mai he pogut viure sense la seva omnipotència, és la meva arma i el meu amor, la prova de la meva fragilitat. El cos a cos amb la meva impotència. El cant de batalla. El camp de batalla. Neix de les cendres i les sangs. Conrea la por i la pèrdua», afegí Cixous de manera sentida i abrandada, alhora que condemnà les massacres de Palestina i Ucraïna.
Unes paraules que ens duen a reflexionar sobre el potencial i la força de les paraules, sobre les «armes» que suposen les lletres i sobre les preguntes centrals que s’ha de fer tot escriptor: Com no parlar? Com puc restar callat davant les injustícies? He d’escriure i propagar la flama literària? Preguntes fondes que, més enllà de no voler transformar la literatura en pura militància, ofereixen una guia moral —i política— per al quefer literari.
En un món cada vegada més sobreexcitat d’estímuls, on la literatura sembla que s’ha convertit en una mercaderia més, cal reivindicar la força transformadora —i reflexiva— que el quefer literari pot aportar. Pensar la literatura no com un negoci, sinó com a eix per una vida socialment plena on els individus poden projectar-se com éssers autònoms. Superar bona part de la mediocritat dels nostres temps bèl·lics i d’hiperconnexió constant amb la lectura atenta de les joies de les tradicions literàries de tots els temps. I fer-ho per fer-nos més humans i solidaris amb els mons altres que conviuen amb el nostre. Parafrasejant Cixous: la literatura és llibertat, és lluita contra la guerra.
Article dedicat al meu amic Arnau Pons.