Encetam la setmana prèvia a les festes nadalenques, hem viscut una Nit de la Cultura magnífica, gràcies al bon fer de l’Obra Cultural Balear i la seva Junta, presidida per Antoni Llabrés Fuster. Un repartiment de Premis 31 de Desembre ben merescuts, com cada any, molt celebrats, tant els personals com els d’equips en especial atenció a l’IES Josep Sureda i Blanes i la seva campanya «No m’excloguis!».
Aquesta campanya és un bon exemple del treball constant dels docents de secundària per engrescar l’alumnat en l’ús social de la nostra llengua. Una campanya a les xarxes socials que interpel·la al professorat, als companys, a la comunitat educativa amb el lema «No m’excloguis!»... si canvies de llengua en veure’m perquè tinc la pell negra, o els trets asiàtics o sudamericans... La vitalitat i l’alegria que transmeteren les alumnes des de l’escenari, amb els docents que les acompanyaren, ens emocionaren. Un primer motiu per a l’optimisme, que tant necessari és en aquests dies.
Perquè envestim unes festes de Nadal amb mals aires que ens vénen dels Estats Units d’Amèrica, pel seu president Trump. Amenaça directament un país sobirà com és Veneçuela, recupera la doctrina Monroe, del segle XIX: fer gran el seu país Amèrica pels americans, considerant aquesta, com els EUA i menyspreant l’altra Amèrica, del Centre, del Sud. Mals auguris que parlen d’invasió al gran país ric en petroli, Veneçuela, amb l’excusa de la guerra al narcotràfic. Recordem les seves paraules insultants cap a països africans, o els comentaris negatius respecte a la submissa Unió Europea.
Requereixen més optimisme, aquestes festes, si pensam amb la direcció de la Unió Europea, els seus intents de posar fre a la immigració aprovant mesures antihumanes, com la deportació a tercers països, com ha fet la italiana Meloni enviant a Albània persones que volien viure al seu país. Mesura que ha tingut l’oposició de la justícia. Només el representant de l’Estat espanyol va votar contra d’aquesta mesura, de la Comissió europea que ara ha d’anar al Parlament amb majoria de dretes i extremes. No és estrany que Brussel·les reconegui en Pedro Sánchez com un cap de govern d’esquerres democràtic.
Ens hem de carregar de l’optimisme de la voluntat si pensem en el Nadal a l’altra banda de la Mediterrània, tan llunyana i tan propera, dels pobles del Líban, Síria, Gaza, Cisjordània... tan destruïts, tan esbucats, que sobreviuen amb l’amenaça constant, el temor, la por a més destrucció, a més morts i desolació. No oblidam el Sàhara occidental, el Sudan, els pobles africans que volen viure amb pau.
Sense anar-nos tan lluny, igualment hem d’omplir-nos d’optimisme, a pesar que els aires de per aquí no hi venen. L’ofensiva barroera, grollera, dels missatges del PP i VOX contra el govern democràtic del PSOE-Sumar escandalitzen les persones demòcrates que no es deixen enganar per les seves mentides, o pels seus col·laboradors judicials, com és el cas de la sentència contra el Fiscal general.
Ens perdem en l’embull dels casos oberts contra persones del PSOE, la mescla entre aquells que realment s’enriquiren amb les mascaretes de la pandèmia, amb altres que no s’arriba a saber si és cert o no que cobraren comissions il·legals. Les notícies de causes obertes, venen seguides de posades en llibertat a investigats, a secrets de sumaris i a filtracions d’informes de la Guàrdia Civil o de la polícia patriòtica, vull dir, la que està al servei d’interessos foscos.
No ens perdem, en casos denunciats d’agressions sexuals, de masclisme descarat en les relacions laborals o polítiques que han sortit darrerament, tant de càrrecs del PP com del PSOE, a Madrid, a Andalusia, a Castella Lleó, al País Valencià. Apareixen ara per la valentia de les víctimes que denuncien, que donen la passa després de silencis i patiments. Fa anys visquérem el #Me too, del món cinematogràfic, artístic, que va destapar el masclisme en el món del paper couché, de la faràndula.
El feminisme com a moviment no viu els moments àlgids que visquérem fa pocs anys, desgraciadament el patriarcat ha aconseguit allò tan vell del «divideix i venceràs», però així i tot, allò que sí ens uneix és la solidaritat, la sororitat, amb les dones víctimes d’agressions, de menyspreus, per part de persones que ostenten càrrecs públics, incoherents amb els missatges que les seves formacions polítiques volen transmetre a la societat.
Així i tot, ens mantindrem optimistes perquè gràcies al feminisme, al seu treball constant, les víctimes han fet la passa, la societat condemna amb duresa aquestes pràctiques, els agressors s’han d’avergonyir i perdre «privilegis».
Començam la setmana prèvia a les festes, mantinguem l’optimisme que acompanya al pessimisme de la intel·ligència, intentem continuar el nostre dia a dia amb coherència, sense caure en el defalliment, en el «tots són iguals» que volen ells, convençudes que un altre món és possible si ens animem a transformar-lo!