A vint-i-cinc anys de la mort de Josep Melià Pericàs, la UIB va organitzar un acte per a recordar la figura d’aquest prohom, infravalorada i, com a mínim, un poc desconeguda pel gran públic. Res estrany en un país petit, no de mida, però sí de mentalitat i sense confiança en la pròpia identitat. Melià, més enllà de la seva faceta política, va generar una aportació cultural enorme a una terra, que en un temps especialment ofegadors i obscurs, tenia una necessitat vital de reconèixer-se a si mateixa, més enllà de l’inacabable túnel que fou en franquisme.
El 1976 impulsà el Partit Nacionalista de Mallorca i encapçalà la candidatura d’Unió Autonomista en les eleccions generals del 1977, sense arribar a obtenir representació. Hi va perdre en la iniciativa, una quantitat de doblers considerable. Un dels seus referents polítics fou el Partit Nacional Escocès, és a dir, a una societat que tendeix al sectarisme i l’endogàmia, ell tenia clar que s’havia de construir una casa comuna gran, que defenses els interessos d’aquestes illes.
Els percentatges de vot obtinguts per les opcions regionalistes i nacionalistes, més progressistes o més conservadores, des de la transició, li han donat caparrudament la raó. I és que resulta inevitable demanar-se com hagués pogut evolucionar la política balear si cap als anys vuitanta, s’hagués creat un gran partit transversal.
Les illes Canàries van saber fer-ho, a principis dels noranta, quan cinc partits nacionalistes d’ideologies diferents es varen fusionar per a crear Coalició Canària. El llistat de fites aconseguides per aquelles illes, és important. Entre elles, el 75% de descompte per als residents del qual, nosaltres també ens en beneficiem. Així com el seu pes electoral, des del 1993 fins el dia d'avui.
Sí, Melià tenia raó. Hi ha projectes que poden esdevenir reals, però cal superar dinàmiques tòxiques i comportaments propis d’una societat panxacontenta i acomplexada. Hi ha un grapat de propostes velles i noves així com exemples a seguir, que són ben vigents. Ara, un quart de segle després que Melià ens deixes, pot ser un bon moment per a repescar, a qui correspongui, algunes de les seves idees: transversalitat, pragmatisme, obertura de mires i generositat.
Jaume Burdils, Sociòleg.