No soc gens original titulant aquestes ratlles amb la celebèrrima frase de Gandhi, però el règim de guerra global, és a dir, el període de guerres sense fi que ens ha tocat sofrir aquest primer quart de segle XXI, aconsella tenir molt present el pensament de Mahatma Gandhi. (Recomanació per a Sant Jordi: Desobediència i resistència civil noviolentes, Mahatma Gandhi, 7AGEN, 2018).
A més a més, com la plataforma Mallorca per la Pau ha organitzat els vinents divendres i dissabte les segones Jornades per la Pau, em venien de gust intitular amb unes paraules del gran pacifista universal per començar aquesta reflexió i convidada a l'assistència a les esmentades jornades.
El context és certament pertorbador: els conflictes bèl·lics i genocidis s'estenen arreu del planeta de tal forma que fan indissoluble el sistema-món capitalista amb el bel·licisme, la guerra, la força bruta, la violència, el «matonisme», el menyspreu als drets humans, a la legalitat internacional, a les solucions dialogades dels conflictes, a la pau justa, a la vida. Això, i no una altra cosa, és el que determina el «règim de guerra global» en què vivim. Per això són tan oportunes aquestes jornades.
El 24 i, sobretot, el 25 d'Abril, aprendrem dels i de les ponents de luxe que ens acompanyaran, debatrem sobre com estendre la cultura de pau enfront dels discursos d'odi, coneixerem -i, a ser possible, es teixiran xarxes de complicitats- algunes experiències mallorquines concretes de pràctiques per a la pau, confraternitzarem, compartirem ideals per a un altre món que, ara més que mai, ha de ser possible perquè és imprescindible.
De segur, serà un encontre contra el «malisme guerrer». Ras i curt: Lluitar aferrissadament per la pau no és «bonisme». Aquesta lluita va de bastir la idea que la seguretat individual i col·lectiva es fonamenta en la defensa de vides dignes, compartides, amb justícia social, no de privilegis excloents, ans al contrari, va de reducció de les grans desigualtats... En definitiva, va de més justícia global i menys violències.
La humanitat té reptes colossals, com ara, l'adaptació als efectes del canvi climàtic i la seva mitigació, la reconstrucció d'una nova i pacífica governança internacional, un imprescindible impuls a un model econòmic sustentat en la justícia social, amb topalls a les grans desigualtats de rendes i patrimonis (democràcia i riquesa extrema són incompatibles) i en l'erradicació de la pobresa, posar la tecnologia al servei d'una bona vida per a tothom i no com a palanca dels poderosíssims per fer-se més poderosos, o posar fi radicalment a les desigualtats de gènere... Són, en qualsevol cas, reptes que no es poden afrontar amb més armes ni amb guerres colonialistes. Vet aquí la clau de volta de l'antimilitarisme del segle XXI.
Estimat lector i estimada lectora, en aquests temps foscos de guerra, bel·licisme, i cert i raonable pessimisme, m'agradaria que compartíssim en les Jornades de Mallorca per la Pau, en lloc de la resignació destructiva, l'optimisme d'una utopia possible: Un alto el foc permanent mundial.
Res és impossible. Convé tornar a recordar-ho: «Mai és tan fosc com abans de sortir el sol», que diria l'enyorat Arcadi Oliveres.