Fa uns mesos el ciutadà de Palma, Francesc Ramis, va rebre a casa la notificació d'una multa per part de la Policia Local de Palma. En la comunicació, li oferien la possibilitat de commutar la sanció econòmica per l'assistència a una acció formativa.
Ramis va sol·licitar aquesta possibilitat. Es va posar en contacte amb l'Escola de Formació de la Policia Local i —fent ús del dret que li garanteixen les lleis i el Reglament de normalització aprovat per l'Ajuntament l'any 1997— va sol·licitar rebre l'acció formativa en llengua catalana.
Aquest ciutadà va ser citat a fer el curs. Un cop dins l'aula, quan va comprovar que la sessió es desenvolupava íntegrament en espanyol, va recordar que havia demanat rebre el curs en català. Davant la negativa a fer el cur en català, va haver d'abandonar-lo.
Ramis es va posar en contacte amb l'organisme que organitza aquests cursos, l’Escola Municipal de Formació per reclamar el seu dret, però el responsable de l'Escola li ha fet una resposta en la qual no només no li reconeix el dret a rebre la formació en català, sinó que reconeix implícitament que els cursos es fan sempre en castellà, ja que diu que «Aquests cursos de condonació, atenent al número de sol·licitants i organització interna de la docència, no les podem oferir en llengua catalana ni en llengua castellana específicament, el que feim des de l’inici d’aquesta tipologia de cursos, és transmetre els continguts amb la llengua que majoritàriament coneixen les persones assistents».
Si partim de la base que tothom té l'obligació de conèixer el castellà, és impossible que mai hi hagi mes gent que conegui el català.
Així les coses, Ramis es veu obligat a anar a un curs que amb tota seguretat s'impartirà en castellà, malgrat que ell vulgui fer valer el seu dret de fer-lo en català.