Tenim una conversa amb Carmen Emmi, director del film; Tom Blyth, actor protagonista, i Rusell Tovey, també actor de la pel·lícula en el marc de l'Atlàntida Mallorca Film Fest.
La pel·lícula, que ha estat guardonada amb el Premi Especial del Jurat a millor elenc al Festival de Sundance —un dels certàmens més importants del món—, compta amb actors de renom internacional com Tom Blyth, conegut per encarnar el protagonista de la darrera entrega de la saga Els jocs de la fam. Per la seva banda, Russell Tovey ha interpretat personatges que formen part de l’imaginari de molts espectadors, com Nathan a Years and Years, o Henry Knight a l’episodi mític The Hounds of Baskerville de la sèrie Sherlock.
Incógnito explora les capes més profundes de la identitat, la por i el desig dins un context social opressor. Ambientada als anys noranta, el film ens convida a seguir la doble vida de Lucas, un jove atrapat entre la seva vida pública i una realitat íntima que manté amagada. Amb una narrativa fragmentada i poètica, el film revela la complexitat emocional dels seus protagonistes i posa per damunt qüestions universals sobre la llibertat d’estimar, la vergonya interioritzada i el pes dels secrets.
Ambientada en una època marcada pel silenci i la repressió envers la diversitat sexual, Incógnito retrata la lluita interior d’un personatge que viu entre dues realitats. Russell Tovey explica que va poder connectar amb el seu personatge a través de vivències pròpies: «Quan era jove, em feia molta por reconèixer que era gai per com pensava que reaccionaria la societat. Actuar és això: posar-te dins la pell d’algú que no ets tu. El repte és entendre’l, trobar-hi punts en comú i també allò que encara no comprens però tens ganes de descobrir». Segons Blyth, el guió —«que en aquest cas és excel·lent»— esdevé una guia essencial per a reconstruir aquestes emocions fragmentades, tan pròpies d’una generació que va créixer entre la por i el desig de llibertat.
En l’àmbit de la interpretació, la pel·lícula planteja un gran repte: mantenir la coherència emocional d’uns personatges que viuen en un constant desequilibri interior. Tom Blyth, qui dona vida a Lucas, explica com gestionava aquest procés durant el rodatge: «El fet que es rodàs per parts també ens va ajudar. Perquè jo no era present en les primeres escenes, i això donava sentit a la separació entre les dues vides del personatge». L’actor revela que cada vespre repassava el context emocional del seu personatge: «On era Lucas abans d’aquesta escena? Què li ha passat? Cap on va? El dia del rodatge només vius aquesta escena com si fos l’únic que existeix. Com a la vida: vius el dia a dia. Si intentes controlar massa, ho fas artificial. Has de deixar que flueixi».
En relació amb el muntatge, Incógnito ens manté en tensió constant com a espectadors: la línia temporal es trenca i es reordena al servei del relat del protagonista, creant una mena de poesia cinematogràfica naturalista. Segons el director del film, aquesta estructura respon a una voluntat molt concreta: «Moltes de les converses amb l’editor, Eric, varen girar entorn de l’ansietat. Vàrem arribar a la idea que l’ansietat és una allau de pensaments no processats. Això ens va servir de brúixola per a retratar l’ansietat de Lucas». L’objectiu, diu, era que «l’espectador sentís com ell: records que s’encavalquen, emocions no digerides». Una decisió que, tot i néixer de l’experiència queer, aspira a connectar amb qualsevol persona que hagi viscut la confusió emocional d’un procés vital profund. «Jo, quan pens en la meva pròpia experiència de sortir de l’armari, no ho record en ordre. Ho record com un procés fragmentat, i això és el que volia mostrar».
Tot i estar ambientada als anys noranta, la pel·lícula ressona amb força en un moment actual on, el col·lectiu LGTBI torna a enfrontar-se a formes de rebuig que semblaven superades. Carmen Emmi espera que el film «faci que la gent sigui més amable, que tenguem converses sinceres sobre allò que amagam», i denuncia com de familiar és per a moltes persones queer veure com es repeteixen patrons d’exclusió. Tom Blyth insisteix que «hi ha governs que estan fent marxa enrere, llevant drets i espais segurs. Però només perquè un govern faci això, no vol dir que tu ho hagis de fer. Vivim un moment on l’empatia sembla haver desaparegut. El poder i els doblers pesen més que estimar. I aquesta pel·lícula, al final, va d’estimar: a tu mateix i als altres». I Russell Tovey subratlla: «L’amor és universal, però per veure el que ens uneix, cal tenir ganes. És més fàcil rebutjar el que és diferent. Però si vols una societat sana, has de fer l’esforç d’intentar connectar». El film, amb la seva narrativa fragmentada i la seva càrrega emocional, no sols és una obra artística, sinó també una crida a l’empatia tot i que les contradiccions puguin ser gegants.