La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha proposat aquest dilluns els serveis mínims per a la vaga en el sector educatiu del 15 de setembre, que en aquest cas seran els mateixos que va imposar l'any passat i que el TSJIB declarà il·legals, del 30% dels docents a educació Infantil, Primària i centres d'educació especial públics; un 25% a Secundària i Formació Professional (FP), i un 20% als centres de règim especial.
Per als centres concertats, la Conselleria ha proposat que els serveis mínims per a la jornada de vaga siguin un 25% dels professors a Infantil i Primària, i un 20% a Educació Secundària i Formació Professional.
El Govern defensa aquestes xifres per la «necessitat d'harmonitzar l'interès general i el dret de vaga» mitjançant l'adopció de mesures per «assegurar el funcionament d'un servei essencial com és l'educatiu».
En aquest sentit, la Conselleria explica que aquesta justificació es dóna pel caràcter indefinit de la convocatòria de vaga, en el cas dels centres públics, i per les necessitats de garantir el dret a l'educació dels alumnes, el dret dels pares a l'exercici de la seva activitat laboral, el dret de treball del professorat dels centres que no secundin la vaga, el dret al treball del personal no docent destinat en els centres i el compliment de les normes mínimes de convivència als centres educatius.
Crítiques
L'STEI ha fet via a criticar els esmentats serveis mínims i ha acusat Educació d'«imposar-los sense cap tipus de negociació».
El sindicat, que ha assenyalat que han demanat que es convocàs el comitè de vaga de l'Assemblea de Docents per negociar els serveis mínims, ha explicat que no hi ha hagut acord amb la Conselleria i que la proposta de l'STEI era de la de restablir els serveis mínims de, com a màxim, dos membres de l'equip directiu, tal com havia estat oficial en les vagues que hi havia hagut en l'àmbit de l'ensenyament fins al curs 2013-2014.
L'STEI no entén la «incoherència» que suposa l'augment d'un 5% de serveis mínims en l'ensenyament públic, en relació a l'ensenyament concertat, «amb el greuge que aquestes xifres suposen en l'àmbit públic».
A més, ha indicat que la Conselleria tampoc no ha presentat per escrit la nova justificació dels serveis mínims, a la qual li obligava la sentència que l'STEI va guanyar als tribunals, la qual cosa «podria suposar una nova impugnació per la nostra banda dels serveis imposats».
Finalment, l'STEI remarca la seva disponibilitat negociadora «ja que el Govern no té cap voluntat d'acord quant a la implantació del TIL, i segueix amb la seva política autoritària i antipedagògica en aquesta qüestió».